Aquesta reforma, que té com a instrument la Llei d’Estabilitat Pressupostària, aprovada el 2012 al Congrés espanyol amb els vots del PP, CiU i UpyD, tindrà conseqüències molt negatives per la qualitat democràtica i per la garantia efectiva de molts drets socials i econòmics conquerits durant tot el segle passat. Suposa la retirada de moltes competències als ajuntaments, sobretot en sanitat, educació i serveis socials. L’allunyament del centre de decisió respecte el beneficiari del servei dificultarà la participació i l’articulació d’alternatives de base. Suposa també accentuar el procés de privatització de molts serveis públics.

Hem presentat una esmena a la part expositiva del text consensuat a Madrid per PSOE-PSC, IU-ICV-CHA, UPyD, CiU, ERC, BNG, CC-NC, i C-Q, i proposat a Palau pel Govern. Una part expositiva autocomplaent que pretén amagar les responsabilitats de la majoria d'ajuntaments en la difícil situació actual. No podem avalar la idea que els ajuntaments 'hagin fet front a un urbanisme desarrolista, especulatiu, afavoridor d'interessos individuals'. L'especulació lluny d'ésser una rèmora del franquisme, ha estat la tònica general al llarg d'aquests 35 anys. L'amiguisme, el nepotisme, el clientelisme i la corrupció també s'han mantingut presents durant tota aquesta etapa. A la punta de l'iceberg destaquen casos recents de corrupció urbanística que afecten uns quants ajuntaments a casa nostra; el cas Mercuri a Sabadell, el cas Pretoria a Gramenet del Besós, l'Hotel del Palau a Barcelona, o el cas Clotilde a Lloret de Mar. Palautordera tampoc ha quedat lliure d'especulació durant aquest període; constants ampliacions i autoritzacions concedides a l'abocador, la ubicació del polígon industrial a l'extrem del poble més allunyat de la carretera, el projecte urbanístic de Can Sala II, i més recentment el POUM. Tampoc volem alimentar l'autocomplaença dels grans partits afirmant que 'han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals'. L'autocrítica sincera és l'únic mètode que permet assumir els errors i corregir-los per millorar. És inqüestionable que tot i els esforços, queda molt camí per recórrer en favor de la inclusió de les persones amb diversitat funcional, de les persones procedents d'altres cultures i de les persones i col·lectius més desafavorits econòmicament.

Tampoc compartim amb els grans partits de l'estat espanyol, la idea que els municipis 'mai han tingut un finançament just i adequat'. Què es va fer dels grans ingressos obtinguts durant el boom de la construcció?, Qui reclamava llavors un canvi en el finançament de pobles i ciutats? Estem d'acord en que 'durant aquests quasi bé trenta cinc anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent', ara bé si han estat l'assignatura pendent ha estat precisament perquè els mateixos partits que han governat als municipis i que s'han alternat en els governs central i autonòmic, els mateixos que han pactat el redactat d'aquesta moció, així ho han volgut. D'altra banda pensem que centrar l'atenció en els 'serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles' com proposa la moció és deixar de banda aquells serveis que no ho són com l'escola d'adults, els serveis socials, cultura, les polítiques d'ocupació...

Per aquest motiu vam proposar a la Comissió Informativa i hem tornat a proposar avui que es suprimeixin aquests paràgrafs i aquesta frase de la part expositiva de la moció. També hem tornat a demanar que en el paràgraf que diu que la nova llei de l'Administració Local “suposa, de facto, una retallada competencial” s'hi afegeixi “i un intent de privatització dels serveis públics municipals”; ja que recentralitzar i privatitzar són els objectius ocults de la llei.

Les esmenes han estat rebutjades en bloc per l'equip de govern CiU-PP-ERC. Per aquest motiu hem emès un vot favorable, un sí clar i rotund a presentar el recurs i a fer totes les accions necessàries per tal d'aturar la llei de l’Administració Local. I un vot contrari a la proposta de moció, per mostrar el nostre rebuig a la part expositiva, a la manca d'autocrítica, a la hipocresia i a la manca de rigor històric, que reflecteix plenament el nou pacte entre elits que va suposar la transició del franquisme cap al constitucionalisme parlamentari, com a gest en favor de la memòria històrica i de l'aprofundiment democràtic.

Assemblea de la CUP de Palautordera